El vertigen de...les coses ben fetes

Dia 30 d'abril.

Vigília de festa, o sigui, un dimecres disfressat de divendres! Això no passa sovint.

Gust de primavera i olor de paper imprès, de contes, de llibres, de roses que encara no s'han pansit als gerros de totes les cases catalanes.

Un dia especial, d'aquells que ve de gust anar a sopar, al cinema, al teatre, a un bon concert... o encara molt millor: a la presentació del darrer llibre d'en Tibau. Això no passa sovint.

El cognom Tibau, a la Costa Brava, ens recorda més un jugador d'hoquei que no pas un escriptor. Ho dic pel lloretenc Ivan .

Però jo em refereixo a JESÚS M. TIBAU, que s'està donant a conèixer poc a poc i amb bona lletra. Tímidament van ser primer els seus llibres (ja se sap, amb les dificultats que comporta el món editorial), i més endavant, des de fa cosa d'un any, amb un blog que té milers de seguidors incondicionals: Tens un racó dalt del món que per si sol ja és un homenatge a un poble i una terra preciosa, perquè el nom és l'anagrama de Cornudella de Montsant.

En Jesús, diàriament, amb un ordre admirable i una constància de bon sagitari (no crec en els horòscops, però queda convincent), ens regala trossets d'ell mateix en forma d'escrits, fotos, humor, jocs i pel·lícules, cançons i notícies. Mireu-lo i jutgeu solets, si no el coneixíeu ja.

Fa temps que el segueixo, i per mi va ser una alegria que es presentés el seu llibre a Blanes.

Podria allargar-me quatre pantalles explicant que bé que va anar tot: l'ambient, la decoració, l'acollida, la feina sorprenent de les dues actrius i dels dos presentadors, la veu de l'autor, català del sud, això no se sent sovint... i sobretot la gran qualitat dels contes, tota una promesa literària dels que vindran en els propers anys (millorant amb cada collita, com el vi del Priorat). Per cert, que el vaig trobar molt més simpàtic del que imaginava. No diré més guapo que en fotografia per si les dones ebrenques són geloses.

Podria allargar-me quatre pantalles, però vaig directa a la conclusió. Està claríssim que per fer una festa, per presumir de cultura, no fan falta ni molts diners ni molts plans estratègics ni molts tècnics ni edificis emblemàtics pagats pel contribuent. Per presentar un llibre no cal vestir el Liceu amb decorats de Hollywood i convocar periodistes i fer un gran rebombori comercial.

La il·lusió, la passió, i el "posar-hi ganes" són les millors garanties de l'èxit. Per això surten tan bé l'escudella de la mare, els treballs de la nostra assignatura preferida, les feines en contracte de pràctiques, els amors de joventut i els caps d'any improvisats.

Estic contenta d'haver-hi estat. El llistó ha quedat molt alt, però el nostre trapezista podrà volar més amunt. Gràcies a tothom, i felicitats sinceres als culpables de dimecres passat, últim dia d'un abril especial. Això no passa sovint!