1. el dret de no llegir: El Quijote de Cervantes
2. el dret de saltar-se pàgines: Tinc el rècord amb Crónica del pájaro que da cuerda al mundo, de Murakami
3. el dret de no acabar un llibre: L'ombra del vent de Ruiz Zafón
4. el dret de rellegir: Una història d'amor i foscor, d'Amos Oz
5. el dret de llegir qualsevol cosa: L'Alquimista, l'únic que salvo de Coelho
6. el dret al bovarisme: He hagut de buscar el significat. Entenc que és satisfacció, sentiment de plaer immediat derivat de la lectura. Voto per Vivir me mata, de Paul Smaïl
7. el dret de llegir en qualsevol lloc: La tregua, de Mario Benedetti. Paradoxalment, no trobava "treva" per deixar-lo.
8. el dret de fullejar: No em cansaria mai de mirar Emigrantes, de Shaun Tan (novel·la gràfica de l'editorial Barbara Fiore)
9. el dret de llegir en veu alta: Llibre dels minuts, de Gemma Gorga. Preciós, sonor, rodó, perfecte.
10. el dret de callar: És impossible que jo calli (o que no llegeixi, o que no escrigui)
Us deixo el dret de seguir amb el joc... o no!
3 comentaris:
M'encanta el joc, el seguiré al meu blog!
El llibre Una història d´amor i foscor de l´Amos Oz arriba a l´ànima.
No entenc que troba la gent a L´alquimista de Coelho, és tant de sentit comú el que diu, no tothom ho veu així.
He començat Balada del cafè trist de l´autora Carson McCullers (1917-67)
Cara Utxi,
Mi sembra che tu riproponga i diritti del lettore che ci suggeriva Pennac in Come un romanzo. Questo mi serve come allaccio per dire che a parte quel libro, di Pennac non amo nulla, ne' ho portato a termine nulla. Eppure é un autore apprezzatissimo.Siccome leggere é un piacere e non un dovere mi arrogo il diritto di scegliere di non leggere libri considerati capolavori, e di leggere cose considerate dai più di poco valore.
La vita é piena di regole e costrizioni, libertà almeno nella lettura!
Publica un comentari