Dissabte a casa.
Silenci absolut.
TV apagada i el Facebook ni recordo que existeixi.
Els llibres, pacients, en una pila. En desordre.
Desordre absolut, a casa, en silenci.
Dissabte a primera hora. Moment perfecte per escriure.
Escriuré a la Marta. A les meves "estimades Martes". Una perquè em va fer un comentari animant-me, com sempre. L'altra perquè és la meva filla gran i demà fa 16 anys que ens estimem. Mentida... 16 anys i 9 mesos? 16 anys i tota la meva vida!
També escriuré per la Sanne, lluitant contínuament sense reclamar gaire. Lluny i a prop, la meva amiga.
Els pensaments d'avui també són per l'Albert, que té la ciutat una mica revolucionada i segurament es disfressa o xuta la pilota, o llegeix per distreure's. L'Albert que escriu poemes d'amor a la seva dona i entén coses de mi que ningú més no sap, sense haver de parlar-ne, com només fan els bessons.
I la Carmen que encara em deu una classificació de les nostàlgies Potser algun dia l'escriurem juntes, la nostra CDU particular.
Dissabte especial. Amb aquest cel tan quiet. La notícia és la neu. Als que som de Camprodon ens fa molt riure que la neu al febrer sigui notícia. Vaig parlar amb la mare per telèfon (20 sota zero a Ulldeter) i em va dir que de fred encara no n'ha fet gaire.
Però ha nevat a Cagliari, i els meus amics de 50 anys han xalat com criatures. Això de xalar ho diuen a Tarragona. La meva mare és de Tarragona i no es queixa del fred del Pirineu.
I ha emblanquinat Roma, i la Marieta, puntual, ho ha notificat a aquesta banda d'aquí.
Doncs també escric per a ells, per la mare i la Maria i els calleritans.
Silenci absolut.
TV apagada i el Facebook ni recordo que existeixi.
Els llibres, pacients, en una pila. En desordre.
Desordre absolut, a casa, en silenci.
Dissabte a primera hora. Moment perfecte per escriure.
Escriuré a la Marta. A les meves "estimades Martes". Una perquè em va fer un comentari animant-me, com sempre. L'altra perquè és la meva filla gran i demà fa 16 anys que ens estimem. Mentida... 16 anys i 9 mesos? 16 anys i tota la meva vida!
També escriuré per la Sanne, lluitant contínuament sense reclamar gaire. Lluny i a prop, la meva amiga.
Els pensaments d'avui també són per l'Albert, que té la ciutat una mica revolucionada i segurament es disfressa o xuta la pilota, o llegeix per distreure's. L'Albert que escriu poemes d'amor a la seva dona i entén coses de mi que ningú més no sap, sense haver de parlar-ne, com només fan els bessons.
I la Carmen que encara em deu una classificació de les nostàlgies Potser algun dia l'escriurem juntes, la nostra CDU particular.
Dissabte especial. Amb aquest cel tan quiet. La notícia és la neu. Als que som de Camprodon ens fa molt riure que la neu al febrer sigui notícia. Vaig parlar amb la mare per telèfon (20 sota zero a Ulldeter) i em va dir que de fred encara no n'ha fet gaire.
Però ha nevat a Cagliari, i els meus amics de 50 anys han xalat com criatures. Això de xalar ho diuen a Tarragona. La meva mare és de Tarragona i no es queixa del fred del Pirineu.
I ha emblanquinat Roma, i la Marieta, puntual, ho ha notificat a aquesta banda d'aquí.
Doncs també escric per a ells, per la mare i la Maria i els calleritans.
Per la Cristina, que porta vida nova. Va, mainada, feu tots un pensament, que algú ens haurà de pagar la jubilació!
I pels que demà sortiran a la rua amb tirants i sandàlies (Brrrrrr...!) i pel meu home que ha sortit del fons del pou.
Per a ell, banda sonora: Raimon "Si un dia véns, si un dia tornes, deixaré els llibres per abraçar-te!"
I per a tots: la cita del dia: Pavese (mireu la foto de la seva terra).
4 de mayo
Es bonito escribir porque reúne dos alegrías: hablar solo y hablarle a una multitud.
Si consiguieses escribir sin una sola tachadura, sin un retroceso, sin un retoque, ¿le cogerías todavía gusto? Lo bonito es pulirte y prepararte con toda calma para ser un cristal.
El oficio de vivir. p. 321
I pels que demà sortiran a la rua amb tirants i sandàlies (Brrrrrr...!) i pel meu home que ha sortit del fons del pou.
Per a ell, banda sonora: Raimon "Si un dia véns, si un dia tornes, deixaré els llibres per abraçar-te!"
I per a tots: la cita del dia: Pavese (mireu la foto de la seva terra).
4 de mayo
Es bonito escribir porque reúne dos alegrías: hablar solo y hablarle a una multitud.
Si consiguieses escribir sin una sola tachadura, sin un retroceso, sin un retoque, ¿le cogerías todavía gusto? Lo bonito es pulirte y prepararte con toda calma para ser un cristal.
El oficio de vivir. p. 321
3 comentaris:
A Cagliari proprio non ha nevicato, ma vicino vicino, si! A Serpeddì e a Dolianova. Quindi io niente palle di neve, ne' scivoloni. Auguri alla bellissima Marta, già sedici anni.
Baci
"Juga a perdre la por i escriu a qualsevol paret de casa teva tots el noms que han omplert de llum la teva vida, per dir-los un a un i no sentir-te mai ni abandonat ni sol" ¨la frase és d'en Miquel Martí Pol. Jo sóc força dolenta escrivint, m'agrada que escriguis al bloc, llegir el que escrius m'agrada i són les meves "bones estones". Un petó!
Gràcies per dedicar-me una part dels teus pensamanets. Dissabte... ni revolució ciutadana, ni disfressa, ni llibres, ni pilota... dissabte amb neu: banyador curt i cap al Magma!!
Una abraçada,
Albert.
Publica un comentari