No vull de cap manera que Sant Jordi sigui festiu a Catalunya, com estan reivindicant alguns.
Seria un pont de pas entre la Pasqua i l'1 de maig.
Algú es manifesta pel treball el Dia dels Treballadors? O pel país l'11 de setembre?
No ens enganyem. Un festiu entre setmana és un dia més per fer matinada (que al meu poble significa aixecar-se tard del llit). O per un viatget express, qui s'ho pugui permetre.
Sant Jordi és el meu dia preferit del'any. Que no me'l toquin!
Quan cau en diumenge perd tota la gràcia.
Jo també reivindico:
Que les biblioteques es vesteixin de festa
Que les llibreries treguin el ventre de pena
Que als escriptors els hi agafi rampa a la mà
Que els nens i nenes s'atipin de dracs i princeses a l'escola
Que els treballadors rebem una rosa a la feina del nostre cap
Que els treballadors -després de rebre una rosa a la feina del nostre cap- fem la pausa de l'esmorzar una mica més llarga per poder xafardejar una paradeta de llibres.
Que tornem feliços a casa a explicar contes als fills i a celebrar en família el nostre dia dels enamorats català.
Reivindico que sigui semi-festiu. Com la tarda d'anar a esperar els reis, o el Dijous Sant, o el primer dia de la Festa Major, quan es llegeix el pregó i encara no ho sembla.
De fet, és així. Com m'agrada a mi. I no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalta d'amor pel meu país... i pels llibres i pels dies que el cor batega més de pressa del compte.
0 comentaris:
Publica un comentari