Una de les coses maques de morir-te és que tothom parla bé de tu.
El gran Saramago no necessita homenatges.
El 15 de juny de 2008 (ja fa 2 anys, quan encara mimava aquest blog!) jo vaig escriure això.
I posteriorment vaig llegir Les intermitències de la mort, que deixa ben clars els altres avantatges de morir-se.
Obrigada por suas lições, o professor!
1 comentaris:
Ell sempre parlava dels seus avis, que, bo i morint-se, s'abraçaven als arbres i es lamentaven d'haver de deixar la vida, que és tan bonica.
Salutacions!
Publica un comentari