Un dia l'estiu s'acabarà.
T'en fa memòria sota el sol de la platja la transparència de la corba de les onades.
Quan de tant en tant l'estiu s'escampa fins on la vista abasta, tan fort, tan feridor, o llòbrec, de vegades il·luminador.
Per exemple, quan tu no hi ets i jo estic sola al món.
Marguerite Duras. Yann Andréa Steiner. Proa, 1993 p. 39
3 comentaris:
però el record i les emocions es mantenen presents.
Salut
I que sempre els ulls de la memòria et permetin gaudir-ne...
Una abraçada d'ànima
La mar de la vida
inventant camins
on suren els nàufrags,
sovint cor endins.
Un petó Esther
Publica un comentari